3 de abril de 2016

DEFUNCIÓ DE RAMON BARBARÀ I FARRÉ

COMUNICAT  EXTRAORDINARI
DEFUNCIÓ  DE  RAMON  BARBARÀ  I  FARRÉ
1 d’abril de 2016

 Benvolgudes famílies,

Avui, 1 d'abril de 2016, ens ha deixat Ramon Barbarà Farré, als 49 anys. El nostre més sentit condol a la seva família, estem al vostre costat en tan dolorosos moments.

Des d'aquí volem recordar la seva gran tasca a l'AMPA, on va estar 15 anys, entre membre de la Junta i President. Treballador infatigable i generós, bon company, va deixar un gran llegat dins d'aquesta associació i en la seva relació amb l'Escola. La Junta s'ha anat renovant amb el temps i la majoria de nosaltres no vam coincidir amb ell, però sovint ens trobem famílies que ens parlen de la seva tasca i del seu tarannà. Això ens diu molt més d'ell que qualsevol cosa que puguem dir i ens serveix d’exemple.

Junta de l'AMPA

_______________________________________________________________

La pèrdua d'una persona estimada ens permet evocar infinitat de moments compartits. Des del curs 1999 i durant 15 anys, els nostres fills han estat companys d'estudis. En aquests anys hem coincidit en la inquietud per participar en la vida de l'escola.
Al llarg de 6 anys va presidir l'AMPA - Maristes Rubí amb responsabilitat i il·lusió. Vàrem compartir la Junta Directiva, Vocalies, buscant la implicació d'un gran equip de mares i pares per enriquir les activitats dels nostres fills a l'escola.
Tanmateix va formar part del Consell Escolar de l'escola i del Consell Escolar Municipal. Va participar activament en els Pelegrinatges a Montserrat i en el grup d'Escoltes Albada.
Sovint ens recordava el seu temps d'estudis a l'escola Maristes de Valldemia (Mataró) i la quantitat d'iniciatives al llarg de la seva trajectòria professional demostren una gran capacitat de treball.
La seva família ha estat el seu millor projecte. Els valors que ha transmès als seus fills els permetrà créixer com a persones íntegres i responsables.
Els amics que ha fet al llarg de la seva vida, el recordarem per la seva fermesa i generositat.
Ramon, ja et trobem a faltar!

Isabel Rey Trujillo
Vocalia - 1r Batxillerat

_______________________________________________________________

Sincerament, la notícia que avui he rebut ha estat un cop dur. El Ramon Barbarà ens ha deixat. Tot i que sabia de la cruel malaltia que has estat patint i que darrerament t’estava guanyant em resistia a creure-ho. Ramon, jo sempre t’he vist com una persona forta i ferma, lluitadora i treballadora, però aquesta vegada, malauradament, no ha pogut ser.
Jo vaig tenir la sort de compartir amb tu alguns anys a la Junta de l’AMPA de Maristes Rubí i recordo la gran quantitat d’hores que vas dedicar en  pro de les famílies del col·legi, ja no tan sols des de l’AMPA, sinó també en activitats extraescolars com l’A.E.Albada i el Club Esportiu Maristes Rubí.
Els teus fills participaven en les activitats però la teva col·laboració sempre va ser per beneficiar a tots els nens i nenes de l’escola, fins i tot amb el preu d’haver de renunciar d’estar amb els teus.
Recordo com t’implicaves en activitats com el pelegrinatge a Montserrat, sempre amb visió global i mai personal.
Ramon, algunes d’aquelles coses que tu vas proposar encara es fan, pots estar molt orgullós de les teves aportacions i del temps que hi vas dedicar.
Eres sincer i sempre venies de cara, sense excuses ni donant-li voltes; sempre amb la mà oberta per ajudar-nos, mai ens sentíem sols.
Gràcies per haver-nos deixat compartir la teva amistat. Les teves obres i consells sempre et faran present entre nosaltres. Allà on vagis o siguis no canviïs, ets una persona formidable.
Els que t’hem conegut sempre et portarem en el cor.
Gràcies, de tot cor, per tot el que ens has donat; gràcies.

Joan Ricart i Nicolau

_______________________________________________________________

¿Qué decir de Ramón?
Dos palabras que definen a Ramón son generosidad y predisposición. Cuando se presentó, parecía una persona seria, pero conforme lo fuimos conociendo, descubrimos que era muy cercano y muy agradable de tratar, que sabía cómo ganarse la confianza de la gente.
Dedicó muchos años al AMPA. Estaba en su ADN el involucrase en las necesidades de su entorno, tal y como hizo en su juventud como voluntario de Cruz Roja. Nunca aceptaba el status preestablecido, siempre era crítico y tenía una claridad de ideas, gracias a la cual era capaz de mejorar las  propuestas. En esta línea él fue quien consiguió por primera vez que los Mossos d'Esquadra, no acompañasen en la romería a Montserrat, pues se percató del riesgo que corríamos al atravesar ciertos tramos de carretera por las noches, aunque nadie se lo hubiera planteado nunca.
Los años que coincidimos en el AMPA disfruté de su compañía y de su entrega para con la comunidad educativa marista y fueron muchas las horas que dedicó implicándose en el colegio donde estudiaban sus hijos y los nuestros.
Muchas gracias amigo por todos los momentos compartidos.


José Alivio Calleja